El que deixem enrere són traces del nostre pas per aquest món. Però les traces sobreviuen a la ment després de que el nostre cos físic desaparegui, substituint-ne o coexistint amb d’altres, formant una superposició de fets i ficcions que anomanem història. La nostra memòria és un fabricant de traces perdurables, el portador d’una continuitat, el mag que dóna suport a la nostra il·lusió de concreció i de conseqüència. Les traces dels nostres cossos són l’asseveració més singular i objectiva del nostre ésser. Les traces són la marca indeleble d’un moment innegable capturat pel fotograma: així és com vam ser. Però les traces perduren en la nostra memòria i adopten noves qualitats, es transformen a les nostres ments a través de la funció de xarxes neuronals que seleccionen una història consistent (convenient). Aquestes funcionen per convertir en singulars els nostres desitjos, en objectiu el nostre present i en crític el nostre pensament. La nostra ment ens dóna l’equilibri entre el real i l’imaginari, entre el concret i el possible.
Traces presenta imatges que fluctuen entre les siluetes innegables captades en un instant que ha d’haver existit i les possibilitats que la nostra ment els pot imposar, representades per imatges de neurones. El drama de la multiplicitat del pensament i de la singularitat del present està accentuat en aquestes obres per la transformació de cada peça a través de la pintura (fotografies virades a mà) en una mena de procés alquímic, substituint la plata per seleni, ferro, sulfur, coure…
|
|
