La capacitat de reproduir una imatge és omnipresent. De fet, la majoria de les imatges no són originals, gairebé per definició, i la idea d’un original és equívoca. Poden ser originals les còpies? Extenent un paral·lelisme amb l’evolució biològica i la selecció natural es podria considerar que cada còpia és, per necessitat, el primordium d’un original, això si i només si les variacions peculiars (res és veritablement idèntic) es seleccionen per a poblar el món d’una forma sobre-representativa. Una imatge impresa o vista d’una manera, en un mitjà o en circumstàncies diferents pot assolir una nova vida en sí mateixa esdevenint així un original cultural. Aquí la originalitat ja no es basa només en el contingut sinó que depèn del seu context.
Re-producció canvia el sentit d’originalitat des de la variació en la imatge (contingut) a la del mitjà de suport (part del context). En contrast amb la impressió digital, on es minimitza la quota d’error per tal d’enganyar a l’espectador per a que ignori la realitat de la imatge i es fixi només en el seu missatge, Re-producció presenta ferrotips únics fets a mà, en els quals és més essencial l’originialitat i la unicitat de cada peça que no pas el contingut, fins al punt que aquest substitueix el seu sentit. En aquestes imatges d’hidra, cèl·lules mare, ossos o petxines erosionades – cada una d’elles amb una promesa o la història de la vida- es maximitza la quota d’error, re-produint originals a través del disseny, i otorgant-los noves vides a través dels ulls dels espectadors.
|
|
