Les fotografies de Paistages Embrionaris (Actar, 2001) mostren abstraccions visuals del món embrionari en blanc i negre. Les imatges revelen detalls i parts d’embrions no-humans en evolució. Aquestes abstraccions biomòrfiques desperten la nostra curiositat a través de la sorpresa que generen, ja que no podem situar-les en un determinat context o magnitud. De fet, en aquestes imatges hi manquen referències com ara el color o l’escala. Els títols són 1 o un nombre primer, indicant que cada una és única però que alhora hi ha una infinitat de possibilitats.
Paisatges Embrionaris qüestiona la nostra manera d’entendre la naturalesa i a nosaltres mateixos a través de les seves múltiples capes d’informació, des de les purament estètiques fins a d’altres amb continguts conceptuals, empírics o científics. Tot i així, aquestes imatges no són documents que pretenguin revelar realitats científiques -si bé retenen múltiples capes d’informació i permeten diversos nivells d’aproximació-. Les imatges són abstraccions seductores i subtils en blanc i negre, com les dels nostres somnis.
|